La meva resposta standard és que la diferència entre l’espanyol i el català és com la que hi ha entre l’alemany i el danès, llengües veïnes i emparentades, però molt i molt diferents.

Tot i que fa més de vint anys que visc a Alemanya, encara hi ha coses que em sorprenen, diguem’n-hi curiositats.

El que és important és dir, com sigui allò que duem a dins, i comentar-ho amb tots els companys. Endavant les atxes!

De què es tracta? D’una qüestió de símbologia nacional; més concretament de quina volem que sigui la bandera d’una Catalunya independent.

Una de les feines més constants que tindrem en els mesos vinents, serà aclarir els errors de la gent sobre el cas català, on poguem i a qui poguem.

Què significa tot això, però, pels catalans de fora? Què podem fer, si tenim en compte que les exigències de la vida, de la feina i de la família sovint són prou grans com per no deixar gairebé temps per a res més? Tenint ben presents aquestes circumstàncies especials, que conec per una experiéncia pròpia de molts anys, i que són ben sovint més dures del que pot semblar a qui no s’ha hagut de moure del país o no li ha calgut, trobo formidable la tasca voluntària que tants catalans de l’exterior s’han imposat.