El Cor de cambra a Hamburg
Després d’haver col·laborat en nombroses representacions d’Orfeo ed Euridice de Gluck arreu d’Europa amb el prestigiós director francès Marc Minkowski, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana tornarà a viatjar en una gira de nou concerts per les millors sales de concerts del continent que els durà, entre d’altres al Laeiszhalle d’Hamburg el dia 21 de març a les 20:00. Marc Minkowski s’ha dedicat principalment al repertori barroc i al classicisme francès i l’any 1982 va formar “Les Musiciens du Louvre”, una orquestra dedicada a interpretar i mostrar la música francesa del barroc. El Cor de Cambra del Palau, en paraules del seu director titular Josep Vila i Casañas “és l’agrupació vocal professional de la nostra àmplia família coral, un fill de l’Orfeó Català que n’és l’ambaixador arreu d’Europa i del món. Un cor creat per accedir als repertoris més sofisticats i per assolir fites artístiques al més alt nivell. Un grup de cantants compromesos amb l’excel·lència artística. La versatilitat i la riquesa sonora són les seves eines, amb les quals mouen les més profundes emocions“.
El Rèquiem de Mozart
En aquesta ocasió, “Les Musiciens du Louvre” i el cor de Cambra del Palau de la Música Catalana oferiran un programa que inclou la conegudíssima i enigmàtica Misa de Rèquiem en re menor KV 626, amb els solistes Chiara Skerath (Soprano), Helena Rasker (Mezzo-soprano), Yann Beuron (Ténor) i Yorck-Félix Speer (Baríton). L’obra va ser composta el 1791. Va ser l’última composició de Mozart abans de la seva prematura mort i potser una de les seves obres més reconegudes i amb més força, no només pel que fa a la música, sinó també per estar envoltada d’una aureola enigmàtica sobre com una part de l’obra musical es va completar després de la seva mort per un deixeble seu. En el moment de la mort de Mozart, el 5 de desembre de 1791, només tenia complet el moviment inicial en tota la part orquestral i vocal. La següent, el Kyrie (una doble fuga), i la major part de la seqüència (des de Dies Irae fins al Confutatis) estava completa només en la part vocal i el continu (el xifrat de l’orgue), encara que ocasionalment, algunes de les parts orquestrals prominents havien estat breument indicades. L’últim moviment de la seqüència, Lacrimosa, i els següents dos moviments de l’Ofertori estaven només escrits de forma parcial.
El concert es complementarà amb altres obres instrumentals de W.A. Mozart compostes l’any 1791, al final de la curta però intensa vida del compositor de Salzburg: L’ Adagio i rondo en Do menor per a harmònica de vidre, flauta, oboè, viola i cello, KV. 617, l’Ària de Pamina “Ach, ich fühl’s, es ist verschwunden” (Ah, ho sento, s’ha acabat), de La flauta màgica, K. 620, el Concert per a clarinet en La Major, KV 622 amb el clarinetista Nicolas Baldeyrou i l’obertura de “La clemenza di Tito” , KV 621. Aquest detall es pot observar en la catalogació numèrica de l’obra de Mozart mitjançant el catàleg Köchel o Köchel Verzeichnis (amb les inicials KV) -que és un catàleg temàtic quasi cronològic de les obres de Wolfgang Amadeus Mozart, elaborat per Ludwig von Köchel- i com les obres que es podran escoltar a Hamburg el 21 de març formen part dels últims 10 números del catàleg.
Per a més informació sobre el concert: http://www.elbphilharmonie.de/events/000000e9:00021e7d.en
