En un petit cafè d’un estret carrer del barri hamburguès d’Altona ens vam reunir els amants de la cultura i la literatura catalana aquest dissabte, 23 d’abril, per celebrar l’amor i la literatura. L’amor a la literatura.

Érem més de cinquanta, si la memòria no em falla. Però quina importància té la quantitat, si la qualitat entre línees hagués pogut omplir la gespa verda, fresca i brillant de tot l’Stadtpark, aquell dia, ahir, el 23 d’Abril. Gràcies a tots els que ens vàreu acompanyar, els que vau omplir de versos, somriures i mirades la petita sala del cafè Mathilde, un petit cafè de l’estret carrer del barri hamburguès d’Altona.

Vam celebrar el Primer Slam Literari d’El Pont Blau i en vam gaudir tant, de la companyia, que vam volar coronar la festa (una corona, és clar, de roses vermelles) amb un sopar de germanor a un restaurant on se servia Mousaka i Ouzo a bon preu.

Parlàvem de l’slam literari. I cal, és clar, anomenar-ne els guanyadors. En Pere Grau, històric de l’associació i fervent defensor de la nostra terra, va quedar en primer lloc; en Marius Schmiedt, nou membre de la família i de la mà de la Berta, en segon; i la Guida Maymó, sota l’atenta i brillant mirada de la seva petita Duna, es va endur el tercer premi. Van guanyar aplaudiments i felicitacions, per part de tots, gràcies a aquests textos:

Donem-nos la mà
per fer venir l’alba.
Donem-nos la mà
que l’ombra que escanya
no vol recular.
O vé d’amagat
com una malura
damunt del sembrat,
o com la riera
després de l’aiguat.

Donem-nos la mà
per no perdre l’ànima.
Donem-nos la mà
per no perdre el nostre
país català.
Si no el defensem
amb clara fermesa,
si tots no parlem
units, sense esquerda
el malversarem.

Donem-nos la mà
que els bergants de sempre
ja volen tornar
a prendre’ns la pàtria.
Donem-nos la mà!

Pere Grau

Drachenleben

In Barcelona hatte ein Drache es schwer,
drum musste eine Alternative her.

Mit Boot und Segel auf den Norden,
dort könne man Germanen morden.

Vorbei am schönen Amsterdam,
legte er in Hamburg City an.

Es lockte das rote Licht am Hafen,
diese Stadt war einfach nicht zum Schlafen.

Nach Tagen auf dem Kiez und ohne Geld
und mit neuen Freunden gefühlt als Held,
verliebte er sich in die schönste Stadt der Welt.

Marius Schmiedt

Un vespre clar

Un vespre clar amb una brisa suau, constant i fresca. Un cel net i una aigua en calma. Un salze, un llac i la inmensitat de l’horitzó entre dos blaus.

El silenci es va apoderar de nosaltres. I, muts pel quadre que presenciàvem, miràvem el vent, serens i inquiets pel que ens havia de brindar el futur.

Guida Maymó Camps

Les delicioses melodies en directe de l’Anna-Lena Pitärs i un bon grapat de roses vermelles van culminar el nostre petit homenatge a la cultura, l’amor i les lletres catalanes.

Gràcies als participants, als assistents i a tots els qui, amb el vostre granet de sorra ho vàreu fer possible.