Canto pel goig que em fa cantar
Canto pel goig que em fa cantar
i perquè em prengui qui em voldria;
canto perquè no puc servar
tanta de joia a casa mia.
Tota per tots i tal com só,
que d’altra guisa no en sabria;
tota per tots en ma cançó
damunt la terra on jo naixia.
Damunt la terra que alça un clam
i esqueixa el vel que l’oprimia,
i a les germanes dóna un ram
de l’olivera que floria.
Canto, que enlloc del món on fos
cantar com ara no podria!
Clementina Arderiu i Voltas
(http://www.poesia.cat)
