L’altre dia a la tarda al Pont Blau va tenir lloc, per segona vegada, el Cicle de Poesia en el que vàrem llegir “L’emigrant” de Jacint Verdaguer. Recordeu: Dolça Catalunya, pàtria del meu cor…
Segur que tots teniu al cap també la melodia cantada pel Ramon Calduch o una versió molt maca que ens va dir la Rosa del David Alegret. En Verdaguer va viatjar molt per Europa arribant fins i tot a Terra Santa, cosa poc habitual tenint en compte l’època en la què va viure (1845-1902). Tot això ens va donar molt tema de conversa.
Alguns dels socis i sòcies del Pont Blau fa molts anys que vivim a Alemanya, alguns tenim parelles alemanyes, la qual cosa segurament facilita la integració, d’altres fa poc que viviu aquí, o heu vingut sols i la majoria per motius laborals o d’estudis.
Ens vàrem preguntar les diferències de ser emigrant que hi havia a l’època de Verdaguer i la nostra. Fins i tot quines diferències hi havia entre els emigrants espanyols, la majoria amb molt poca qualificació que van venir a treballar a Alemanya als anys 50 i 60 amb l’emigració catalana i espanyola actual, amb molts universitaris, doctorats i gent molt preparada i amb domini, com a mínim de l’anglès.
És més fàcil ser emigrant ara quan, en qualsevol moment podem pujar a un avió i amb menys de tres hores ens plantem a Catalunya?
Jo, crec que sí. És més fàcil ser emigrant avui en dia, però tot i així continuem sent emigrants, és igual els motius que ens han fet marxar del lloc on vàrem néixer.
Una petita anècdota. Tinc un amic nascut a Alemanya que de nen va marxar als EUA amb la seva família després de la segona guerra mundial.
S’ha casat tres vegades i té tres fills, ara també té nets. El cas és que sempre s’estava preguntant d’on era en realitat fins que l’any passat va venir un parell de setmanes a Alemanya i li va agafar un ictus. Per sort va ser lleu però el va obligar a passar uns dies a l’hospital i va haver d’ajornar el viatge de tornada. Cada dia que va estar a l’hospital només tenia una cosa al cap, que volia tornar a casa i així se’n va adonar que casa seva és als EUA.
Quants anys han de passar fins que ens deixem de sentir emigrants? O què ha de passar?
I la meva pregunta a tots vosaltres, com porteu això de ser emigrants?
Si voleu respondre i dir-hi la vostra, és molt fàcil. Només us heu de registrar al web omplint un petit formulari.
I per acabar, us recomano de tot cor que vingueu al Cicle de Poesia que organitzen l’Aura i el Joan. És sempre el primer dijous de cada mes, a la seu del Pont Blau. Val la pena! Al calendari trobareu més detalls sobre el Cicle de Poesia.
Foto: angieconscious / pixelio.de
