Tot i que l’edifici més icònic d’Hamburg és, sens dubte, el recent estrenat auditori de la Elbphilarmonie a la riba de l’Elba i, segurament, és el que farà que molts apassionat de l’arquitectura tinguin ara un motiu de pes per a visitar la ciutat, existeixen ja de fa temps “tours” urbans per a descobrir les altres perles arquitectòniques de la ciutat: http://www.guiding-architects.net/es/tour-arquitectura/hamburgo/. El dinamisme de la ciutat portuària i la construcció de la HafenCity -un dels projectes urbanístics més ambiciosos d’Europa- ha fet que desembarquin a Hamburg molts altres projectes arquitectònics que també capten l’atenció de molts visitants.
Entre ells destaquen tres projectes de l’arquitecte català Enric Miralles i de l’estudi Miralles-Tagliabue EMBT -que creà el propi Miralles l’any 1994- i que continua funcionant després de la seva mort com a hereu del seu llegat: L’Escola de música, el disseny de l’espai públic de la Hafencity i el restaurant “The coast”, també a la Hafencity. Enric Miralles (1955-2000) ha sigut un dels arquitectes catalans postmoderns de finals del s. XX amb més projecció internacional. En la seva fructífera trajectòria figuren des de col·legis, centres cívics, pavellons esportius i habitatges fins restauracions, intervencions urbanístiques o creacions efímeres. Destaquen projectes tan importants com el Parlament Escocès a Edimburg, el mercat de Santa Caterina a Barcelona o els premis FAD per el Cementiri Nou d’Igualada (1991) i per les aules del Campus Universitari de Vigo (2004); a més del Premi Nacional d’Arquitectura concedit pel ministeri de cultura (1995) i el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2001). Les seves restes reposen al Cementiri Nou d’Igualada -emblema de l’arquitectura brutalista a Catalunya i una de les obres més emblemàtiques de l’arquitectura catalana recent- que ell mateix havia dissenyat l’any 1984 i que li va donar fama internacional.
1) Escola de Música: Mittelweg 42: L’obra va tardar 12 anys a completar-se, ja que el projecte es va iniciar l’any 1999 amb l’edifici de l’escola i s’acabà al 2011 amb l’auditori, que rep el nom del seu arquitecte: “Miralles saal” (sala Miralles). Des dels primers esbossos, el projecte de l’Escola de Música d’Hamburg tracta d’adaptar-se als arbres existents. Les seves formes fan que aquests arbres de vegades quedin abraçats per l’arquitectura, el llenguatge de pilars a més recorda als entramats naturals.
Més informació: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/article/view/259259/346508
2) Espai Públic a la HafenCity: Grosser Grasbrook, 1: La proposta de l’estudi EMBT és del 2002 quan miralles ja havia mort i el signa Benedetta Tagliabulle. Va guanyar el concurs concurs per a regenerar i urbanitzar les ribes del riu Elba amb un projecte que va destacar per la seva diversitat d’espais que permetien als habitants i visitants d’Hamburg aprofitar aquesta riba fluvial integrant-la en l’urbanisme. La intervenció s’organitza en tres nivells: 0 metres, al nivell de la mar hi ha plataformes gegantines amb accés per a les embarcacions. En la línia de moll, a 4,5 metres sobre el nivell del mar, hi ha dues àrees de descans, i en el nivell de 7,5 metres (carrer), es van traçar les avingudes que conviuen amb uns espais amb pèrgoles. Un sistema de rampes, escales i passarel·les connecta els diferents nivells.
Més informació a : https://www.architonic.com/en/project/miralles-tagliabue-hafencity-public-space/5100909
3) Restautant “The Coast” Großer Grasbrook 14: La proposta de l’estudi EMBT és del 2014 quan Miralles ja havia mort. El disseny del restaurant a la Marco-Polo-Terrassen es desenvolupa com a part del disseny de l’espai públic de la Hafencity Hamburg. Transforma la topografia del paisatge i construeix un mirador per la Marco-Polo-Platz, el port, la Elbphilharmonie i tot l’espai públic citata abans.
Més informació a : http://www.mirallestagliabue.com/project/restaurant-the-coast/
